TOTZWIOLJIR
MIPWELISKNO
ORTRYÇPIFLA
RIELARAMETD
USARXIUTBQF
ZDDETFOORUV
AOEHNXUANMA
YNXUAZBPJSA
KLBDZENMPAV

Sopes de lletres

Anys i anys...
Plou
Coomo estaan uste...
Ramonejar... nou ...
Abstracte.. abstr...
Un prat molt verd!!

Ells

Amanida
Catapings
Diària
El Forat
El meu món
Embut
Impediments estèrics
Gumets
Intensity
La dona del temps
Mek
Papers Trobats
Ricola
Segon Tercera
Baccus


Segon Tercera

Segon Tercera

RSS 2.0

Llicència de Creative Commons

Què carai! a recordar vells temps! ara, tot del revés!
30.10.2004 - Anys i anys...

Com haureu pogut veure, he estat sense web durant molt de temps. En realitat no és que no tingues web, sinó que tenia molts petits projectes iniciats però cap em feia el pes. És per això que he decidit empendre un projecte definitiu, encara que no sigui amb una freqüència gaire regular, però que hi sigui.
Així doncs, us dono la benvinguda a la meva nova web! ;)


30.10.2004 - Plou

De cop.. algú diu: "...a barrakes no hi pots anar perquè plou a dojo...". Els sentits es desperten, la curiositat dins teu s'activa i pares atenció. Sents el so de la pluja caient sobre l'asfalt del carrer. Un so que fa estona que hi és i no te’n has adonat. I això passa amb tot. Us meravellaríeu de les vostres oïdes si un dia qualsevol, seguéssiu a la plaça del poble i us dediquéssiu només a escoltar. Entre el rebombori de la gent, els nens cridant, les mares renyant-los, els avis xerrant, les veïnes tafanejant,... podríeu sentir el so dels pardalets sobre els arbres, els coloms, i si seguiu escoltant podeu sentir el so del carrer, el so que fa el vent en recórrer i esquivar els obstacles urbans. El so de les fàbriques a centenars de metres de distància plataforma de negociación en tiempo real poden ser escoltats com un brunzit molt lleu, però també hi són. I poc a poc, si vas sumant, quina immensa quantitat de decibels entren per les nostres orelles, en diferents freqüències, però les nostres orelles els capten tots. I així, poc a poc, amb els anys, anem perdent la capacitat d'escoltar, de sentir, que vulguis o no és el que ens fa sentir-nos vius. Pensa-hi... i reflexiona i ... si de veritat creus que és el que vols, tanca l'ordinador i surt al carrer amb el cotxe i la música a un volum prou alt com per ser escoltada al poble veí. Ara, si no és això el que vols, actuem. Segur que hi ha moltes maneres d'aturar la contaminació acústica. Potser no aturar-la del tot, però si rebaixar els nivells actuals. Així doncs, cada cop que posis música, que cantis, que miris la televisió o facis alguna cosa que desprengui uns alts nivells sonors, pensa. La música l'has de sentir tu, no el teu veí, la televisió la vols veure tu i els que sou a la mateixa habitació, no pas els de l'altre banda del carrer, i si cantes... afina xatu ;)


31.10.2004 - Coomo estaan usteeedeesS??



Gran sorpresa ahir al obrir la plana web del diari AVUI i veure en portada aquesta imatge. Poques paraules per descriure-la... Sorprenent? Impactant... Cada cop que la miro en trec més suc. Primera impressió: el Tricicle ballant aquella cançó.."soy un truan soy un señor"... Segona: "Teatre de Guerrilla"? :)

I vosaltres? Qui hi veieu? :P Ah! Potser feien concurs de cares i tot :D


01.11.2004 - Ramonejar... nou verb per en Pompeu.



Fa ja un temps.. vaja, a l'agost, em vaig (van) comprar un telèfon mòbil... d'aquells Siemens (no els recomano)... i bé, gran va ser la meva sorpresa al comprar-me el cable de connexió i instal·lar-lo per poder passar-me jocs, imatges i sons. Tot feliç i content vaig introduir el CD del USB Data Suite i vaig començar a utilitzar l'assistent pas a pas. De cop... Com? Què és això? Assistència personalitzada? Bé, ja ho veureu vosaltres mateixos si feu clic a la imatge... Un nou verb.. inventat per www.mobileaction.com... Ramonear!!! Pel context he deduït que és com.. Examinar, per tant.. per una regla de tres... Ramon = Examin... Examen? Bé, curiositats de la llengua i de l'etimologia :P


02.11.2004 - Abstracte.. abstracció?

El carrer és buit. Soledat. El vent xiula entre les cantonades fent un so tètric. Angoixa. Alça el cap i veu passar un ocell que li recorda un corb. Por. No sap que fer. Desesperació. Mira a banda i banda del carrer i arrenca a córrer sense objectiu. Deriva. Va passant carrers i carrers però no veu a ningú. Nervis. De cop un cotxe ve de cara. Alegria. Decideix esperar a que sigui més a prop per intentar establir-hi una relació. Esperança. El cotxe és més a prop però no hi veu ningú dins. Desil·lusió. El cel s’enfosqueix en uns segons i sent un tro sense veure'n el llampec. Sorpresa. Es gira per mirar al darrera quan de sobte els genolls li fan figa, com si el cotxe se l'hi hagués encastat. Dolor. La vista se li il·lumina, ho veu tot blanc, no veu res. Claror. Ja no sent res, no sap on és, quelcom dins seu li recorre tot el cos i desapareix. Vida eterna?


05.11.2004 - Un prat molt verd!!

Un prat molt verd per descansar,
un riu que sempre et mulli la panxa i el nas,
un caramel amb molt bon gust,
un floc de neu, un somni i la posta de sol,
i tu cada dia ets més gran,
dia a dia any per any,
volem dir-te per molts anys,
Per mooolts aaanyys!
i tu cada dia ets més gran,
dia a dia, any per any,
volem dir-te per molts anys,
Per moolts anys!

:P "Gràcies per aquest somni" (llegeixis amb veu de Bustamante (o Bisbal? quin era? xD))


Ramon Forns